No se per què, però resulta que sempre que parlo per telèfon amb algú que no parla Català i li he de dir el meu nom tinc greus problemes perquè m’entengui. M’han posat noms de tot tipus però el més habitual és Uriel. Ahir vaig trucar a telefònica i quan em van preguntar el nom i no em va entendre em vaig donar per vençut.

Teleoperador: Como se llama para que pueda dirigirme a usted? Jo: Oriol (Escrivint tal i com sona seria uriol) Teleoperador: Julián? Jo: … eh… no… bueno… si. Teleoperador: Muy bién don Julián, digame cual es su problema

Ha arribat un punt que ja no m’esforço en fer entendre als castellano-parlants com s’escriu el meu nom i molt menys com es pronuncia. Per tant, que em vategin com vulguin. Al cap i a la fi, no crec que tornem a parlar mai més.