La setmana passada vaig tenir la sort de provar, gràcies a Bloguzz, el controvertit cotxe de Nissan, el Cube. L’havia vist per primer cop al Cava and Twitts sobre Slow Design i m’havia cridat l’atenció pel seu disseny tant… peculiar?

Nissan Cube limited edition

L’he pogut provar durant una setmana sencera, utilitzant-lo exclusivament, i puc dir sense cap dubte que m’ha encantat. Conduir-lo em produeix tranquilitat, cosa que diria que és degut al gran espai que hi ha fins al vidre frontal, així com per l’alçada del mateix cotxe i pel fet de que tingués sostre solar. Tot plegat produeixen una sensació plàcida a l’hora de conduir 🙂

El cotxe venia equipat amb gairebé tots els extres, com ara el mans lliures, els fars automàtics o el fet de no necessitar la clau per engegar-lo (mola molt!). Pel que he vist, he provat una edició limitada que inclou tots els extres.

Me’l compraria?

No.

Per què?

No m’agrada. Tal i com he dit, m’ha agradat molt conduir-lo, però no m’agrada el seu aspecte exterior. Això si, va a gustos. El primer dia que vaig agafar el cotxe, mentre estava parat a un semàfor, una noia que aturada al meu costat va baixar la finestra només per dir-me que li agradava molt el cotxe.

Una altra cosa que m’ha incomodat és que, degut al seu disseny, em sentia observat constantment, amb gent que es gira al passar-se o fins i tot algun cotxe que es va quedar a la mateixa alçada durant una bona estona mentre em mirava… (ara entenc com es deuen sentir les ties bones :P)

Per últim, tampoc em va agradar el retrovisor central, pel qual gairebé no es podia veure res. Això si, ho compensen dos retrovisors laterals gegants 😉

Si t’agrada el seu disseny disfrutaràs molt conduint-lo.