L’evolució de les comunicacions i les felicitacions al Facebook

Fa un mes va ser el meu aniversari. A diferència d’altres anys, no vaig fer el post de rigor, però la veritat és que no en tenia ganes :)

Però el post no és sobre els motius pels quals publico o deixo de publicar. Des de fa un parell d’anys, estic registrant mitjançant un Formulari de Google Docs qui em felicita. No hi ha un objectiu concret, és només per saciar la meva necessitat de mesurar-ho absolutament tot: Si puc mesurar quantes visites té aquest bloc, o quin és el meu pes, per què no puc mesurar quantes felicitacions rebo? O per quin és el canal pel qual m’han felicitat.

Les condicions per fer aquest estudi han estat molt similars durant els dos anys que porto fent aquest anàlisis: treballar sol a casa durant tot el dia, pel que reconec que el número de felicitacions en persona és més baix del què podria ser.

En aquesta recopilació es tenen en compte només les felicitacions que s’han fet a partir de les 12 de la nit del dia del meu aniversari fins a uns 2 o 3 dies posteriors a la data. Si una persona em felicita per dos canals, només queda registrat el canal més “proper”. Per posar un exemple, si una persona m’envia un SMS i després em truca per felicitar-me, la trucada serà el mitjà al que assignaré la felicitació al meu estudi (amb analítica web, això és el què es coneix com a last touch :))

Bé, potser me n’he anat una mica per les branques, però volia explicar una mica el funcionament del meu experiment, per poder explicar les primeres conclusions extretes.

Felicitacions rebudes

El 2010 vaig rebre 70 felicitacions durant tot el dia. Aquesta va ser la seva distribució per mitjà:

Origen de les felicitacions 2010

Com podeu observar, més del 60% de les felicitacions que vaig rebre van ser mitjançant el Facebook, seguit de les trucades, amb un 15% de les felicitacions. Aquest any, en part per culpa del Google+, vaig fer un intent (fallit) d’abandonar Facebook i vaig deshabilitar-ho tot, fins i tot la opció de que la gent pogués escriure al meu mur.

El dia del meu aniversari vaig rebre 54 felicitacions, amb aquesta distribució:

 

Continua la lectura de L’evolució de les comunicacions i les felicitacions al Facebook

Què m’agrada de Google+?

Ja s’han escrit molts posts sobre tot el què aporta Google+, pel què no em dedicaré a fer un anàlisis sobre què fa i què no fa.

He pensat que podria fer un llistat de què m’agrada i què no m’agrada, sobretot, comparat amb altres xarxes socials (Facebook i Twitter)

Google+

Google+ és un projecte

Al contrari que altres eines/serveis de Google, aquest és un projecte. I què vol dir això? Doncs que el què estem veient ara mateix no serà el producte final. Hi ha moltes funcionalitats que les podràn anar afegint en un futur. Per tant, el què importa no és només el què està oferint ara mateix, sinó tot el què podrà arribar a oferir.

No parteix de zero

G+ es basa en molts serveis que ja existien prèviament: Utilitza Picasa per les fotos, utilitza gtalk pel xat i gmail per enviar missatges. Això fa que molts usuaris ja sapiguem com utilitzar-ho fins i tot abans d’haver rebut una invitació :)

Privacitat

Aquest és un dels punts més rellevants d’aquesta xarxa social en comparació, sobretot, amb Facebook. És molt fàcil gestionar amb qui comparteixes la informació, pel què ara puc compartir informació personal sabent del cert que només ho rebran les persones amb qui ho he compartit. Això, amb facebook, ja es podia fer, però la forma en què es gestionen els cercles fa que es faci d’una forma molt més senzilla i que arribi a tothom. A més, per assegurar-se que això funcioni correctament, no és possible “seguir” a una persona si no s’ha definit prèviament en quin cercle se l’ha d’encabir. El mateix passa a l’hora de publicar: si no especifiques amb qui vols compartir la informació, no la podràs compartir ;)

Gestió de les Fotografies

Això va molt relacionat amb el punt anterior. El control de la visualització de les fotografies és fantàstic. A més, ja fa un temps vaig comentar el meu desencant amb Flickr i amb la meva possible tornada a Picasa. No vaig anar ni a un lloc ni a l’altre, però ara és més que segur que em passaré a Picasa. Un detall important: Abans, totes les fotos que no passessin de 800px a la part més llarga no ocupaven espai dins de Picasa. Per la resta, tenies 1GB. Ara, aquest límit s’ha augmentat a 2048 px, pel què s’ha pràcticament eliminat el límit de fotografies que es poden pujar.

Reciprocitat

Un gran punt a favor, heredat de Twitter, és que no hi ha d’haver reciprocitat: que a mi m’interessi el què diu una persona, no vol dir que aquesta persona hagi de saber tot el què dic jo.

Propietat de la informació

Les dades que tu publiques a Google+ són teves, pel que ells no podran fer res amb elles. Si les vols eliminar, s’eliminen. I si te les vols descarregar, també pots. I no és una opció que estigui amagada. Fantàstic!

Notificacions

Google està utilitzant un color vermell per avisar de les notificacions, igual que fa facebook. Això ja s’ha demostrat que incita als usuaris a fer-hi click, és gairebé inevitable. El què m’agrada és que no és necessari anar a Google+ per interactuar amb les notificacions: Podem comentar, seguir a una persona o fins i tot enmudir una notificació si es fa molt pesada. +1

Conclusions

És una xarxa social que des del primer moment em va encantar. Tant, que he decidit desaparèixer de Facebook. Encara tinc el perfil, i no l’eliminaré, però la meva activitat es veurà *molt* reduïda. A mesura que vagin ampliant el seu servei i facin una API pública la qualitat d’aquesta xarxa millorarà molt.

Idees

Si es volen crear esdeveniments, la integració amb Google Calendar està cantada. Què tal compartir un document amb un dels nostres cercles per fer una edició colaborativa? Això als companys @mossegalapoma els hi encantaria ;)

Actualitzacions de twitter en temps real

Normalment, totes les aplicacions que hi ha per twitter actualitzen els missatges cada X minuts. Vindria a ser com el correu de fa un temps, que cada 5 minuts es connectava al servidor, comprovava si hi havia missatges nous i, si n’hi havia, els descarregava. Això, amb l’IMAP es va acabar, i ara, cada cop que es rep un mail automàticament apareix a la safata d’entrada.

Passa el mateix quan s’elimina un missatge o se’l destaca. Doncs bé, això mateix és el què han fet la gent de twitter: Han passat de POP3 a IMAP, i els primers en implementar-ho de manera pública han estat la gent de TweetDeck anomenant-lo TweetDeck UserStream.

Des de fa uns dies, ja estava provant una beta privada i la veritat és que em va sorprendre molt, però ara ja està disponible per tothom.

TweetDeck iMac

Les principals diferències respecte el format “tradicional” de lectura de tweets són:

  • Els tweets apareixen en temps real. No n’apareixen 30 de cop, sino que van apareixent a mesura que la gent els va enviant.
  • Quan afegeixes algun tweet com a preferit, aquest apareix automàticament a la seva columna corresponent, de forma pràcticament instantània.
  • Si es fa un (un)follow d’algun usuari, aquest (des)apareixerà automàticament del timeline.
  • Igual que es podia fer fa un temps, ara es pot escollir si es volen veure els replies que fan els usuaris que tu segueixes a gent a qui tu no segueixes.

Des de que ho vaig provar, TweetDeck s’ha convertit en el meu client de twitter per defecte. Us en recomano molt el seu us!

Social Media Day Barcelona

Social Media Day BarcelonaEl proper dimecres, 30 de Juny, es celebrarà a més de 200 ciutats de tot el món el Social Media Day. Barcelona és una de les ciutats que s’ha sumat al Mashable Social Media Day i hi està convidat qualsevol persona que li interessin les Xarxes Socials, ja sigui a nivell Personal o a nivell Professional.

Tant bon punt s’arribi allà, ens demanaran que ens segmentem en funció dels nostres interessos:

  • SEO / SEM
  • Analítica Web
  • Reputació Online
  • MarCom Online
  • Desenvolupadors
  • Bloggers

Continua la lectura de Social Media Day Barcelona

Publicar els compartits de Google Reader a Twitter

Google Reader LogoA part de publicar manualment enllaços a twitter, molts dels enllaços que comparteixo a twitter són tots els enllaços que he compartit des de Google Reader. Això em permet compartir amb una senzilla combinació de teclat (shift + s) i sense haver d’escriure res, però sempre controlant què publico.

Fins ara he utilitzat FriendFeed, un servei del qual ja n’he parlat algunes vegades i que permet publicar a twitter tot el què comparteixo al Google Reader o a algun altre servei o bloc.

Però ara estic provant una nova eina que m’està agradant força. Es tracta de Reader2Twitter, que publica immediatament tots els compartits a twitter, però és molt més configurable. Us detallo algunes de les seves opcions:

  • Utilitza el protocol pubsubhubbub, pel que la publicació és gairebé immediata.
  • Escurça tots els enllaços utilitzant bit.ly, per tant es pot controlar més fàcilment l’abast del tweet.
  • Permet configurar el format del tweet, podent triar el text, si es vol publicar el comentari i a on ha d’estar l’enllaç

Així i tot, heu de tenir en compte que a vegades, si es comparteixen molts enllaços seguits, n’hi hagi algun que no es publiqui :( Ho provaré uns dies, i com me’n perdi gaires tornaré a FriendFeed, encara que no en tingui tant control.

Podeu seguir totes les novetats al seu compte de twitter: @gr2t.

Enllaços: FriendFeed, Reader2Twitter.

Decebut amb Flickr

Fa uns dos anys vaig contractar un compte de Flickr Pro. Durant tot aquest temps l’he utilitzat, i molt, però des de fa uns mesos el meu ritme de fotografies publicables ha minvat molt, i les poques que podia publicar han acabat a Facebook. És per això que vaig decidir que, de moment, no renovaria el compte Pro, perquè tampoc cal gastar-se 25$ perquè si.

El fet és que jo sempre havia entès que les fotografies que penges a flickr no les perds mai, però no és del tot així. Resulta que amb la versió gratuïta d’aquest servei, només pots accedir a les 200 últimes fotos publicades. La resta de fotografies, em sembla recordar que en tinc publicades més de 3000, queden amagades per sempre. És a dir, no s’eliminen, senzillament desapareix qualsevol forma de poder-hi accedir. Se que no s’eliminen perquè he pogut accedir a alguna foto del meu viatge a Alemanya de fa 4 anys perquè les tenia enllaçades des del bloc, però des de la pàgina de flickr no apareix la opció de veure la fotografia següent o anterior.

Continua la lectura de Decebut amb Flickr

Twitter reforça la geolocalització

Twitter està millorant molt la geolocalització dels tweets. Ja fa un temps que twitter va habilitar la opció d’enviar la teva posició al enviar un tweet, però fins ara no s’havia vist reflectit a la web.

Des d’ahir, ja es pot enviar la teva posició a twitter des del navegador i quan algú envia un tweet geolocalitzat apareix el que podeu veure a la imatge següent d’un tweet de l’@obokaman:

Geolocalització twitterPodeu llegir més informació sobre la geolocalització amb twitter i sobre com twittejar amb la vostra localització. Per activar aquest servei s’ha d’anar a la configuració i activar-lo manualment, perquè per defecte està deshabilitat.

Sempre que volgueu podreu eliminar tota la informació sobre la geolocalització també des de la configuració.